Joan-Lluís de Yebra

Targeta postal de Tortosa, enviada des d'Horta de St. Joan a Leo i Gertrude Stein, informant de l'adreça a Horta. (c) Fons Gertrude Stein de la Universitat de Yale.

Gertrude Stein, promotora incipient del jove Pablo Ruiz Picasso en el París de començaments del s. XX, també va ser testimoni del seu esclat creatiu a finals de la primera dècada del segle passat, en què l’artista engega una fase productiva determinant per a l’art modern de l’època: el cubisme; corrent artístic que va seduir-la fins al punt d’intentar d’acomodar la fórmula cubista als seus escrits.

 

Fragments del text de Gertrude Stein. The autobiography of Alice B. Toklas (1933) i traducció catalana d'Assumpta Camps i Olivé (1992)

Un quart de segle més tard, Gertrude Stein evocava en un parell de textos diferents l’embrió del moviment (Autobiografia d’Alice B. Toklas, 1933, i Picasso, 1938), en els quals ja apuntava Paul Cézanne com a principal font d’inspiració i Picasso com a creador del moviment, gràcies a l’estada a Horta de St. Joan (aleshores Horta d’Ebre) l’estiu de 1909. Val a dir que un altre representant primordial del cubisme, George Braque, ja pintava vistes cubistes de l’Estaca, al nord de Marsella, des de 1907; any, per cert, en què, tots dos artistes, Picasso i Braque, es van conèixer. Cal recordar, a més, que trenta anys abans Paul Cézanne ja havia pintat diversos olis de l'Estaca i el golf de Marsella,

 

Obres visibles al Kunstmuseum de Berna, Museu d'Art Modern de Lille i Museu Estatal de L'Hermitage de St. Petersburg, respectivament

Possiblement el primer paisatge de caràcter cubista del viatge a Horta de St. Joan és el de La fàbrica, de 1909, que potser és la fàbrica de maons Anguera de Tortosa, una bòbila de tipus Hoffman (d’execrables reminiscències en els camps de concentració nazis) construïda el 1903; aquesta tela sovint ha estat titulada també Fàbrica de maons a Tortosa o La fàbrica d’Horta d'Ebre. L’oli, patrimoni nacional des de la revolució boltxevic de 1917, va ser adquirit pel col·leccionista moscovita Serguei Ivànovitx Sxukin, que va aplegar mig centenar d’obres de Picasso, 30 de les quals cubistes, entre 1908 i 1914. Sxukin va morir a París anys més tard, però és molt simptomàtic que, a pesar dels intents de Josep Palau i Fabre de situar-lo a Horta, el quadre, conservat a l’Hermitage de St. Petersburg, oficialment és mostrat amb el títol Кирпичный завод в Тортосе (Fàbrica de maons de Tortosa), segurament perquè el mateix Picasso, que havia conegut Sxukin a Montmartre gràcies a Matisse, li va fer saber que el lloc en qüestió era la fàbrica de maons de Tortosa.

 

Estació de Tortosa i, al fons, a la dreta, bòbila Anguera en activitat, en una postal d'Àngel Toldrà Viazo de c. 1909. Museu de la Targeta Postal de Catalunya

Picasso no devia pintar aquest oli in situ, sinó a Horta de St. Joan, des d’on va enviar una postal amb una vista de Tortosa a Leo Stein el dilluns 7 de juny de 1909, amb mata-segells de Tortosa del dijous de Corpus, dia 10 (a Horta no hi havia estafeta de correus). La bòbila Anguera era visible poc abans de l’arribada a l’estació tortosina, de manera que la devia representar de memòria, llevat que disposés d’una fotografia o en fes un apunt, ara desconeguts, del tren estant.

 

Carta del 24 de juny de 1909, en què Picasso informa els Stein de fotografies de paisatges d'Horta que està pintant. Fons Gertrude Stein de la Universitat de Yale.

 

De les fotografies que Fernande Olivier i Picasso van fer a Horta, Gertrude Stein en parla a l’Autobiografia d’Alice B. Toklas, com veiem en el fragment destacat més amunt; sobretot les paisatgístiques, de les quals va valorar el paper clarificador que podien tenir per als espectadors que cercaven representacions més realistes. Durant aquell estiu de 1909 l’artista va enviar als Stein imatges de figures, vistes i olis seus fets a Horta. Llevat algun retrat, com el de Picasso escarxofat a l’hostal del Trompet, probablement obra de Fernande, ni les fotografies de persones, individuals o en grup, ni les de pintures a promocionar els treballs que duia a terme ni les de paisatges a transferir posteriorment en una tela tenien gaire interès artístic.

 

Tant el retrat de Picasso, com la fotografia de la bassa d'Horta i el dibuix són al Museu Picasso de Paris, l'aquarel·la del molí és al MoMa de Nova York.

Això no obstant, cal remarcar que, independentment de la transcendència històrica i pictòrica de les obres de Picasso, així com de l’eficàcia didàctica de les fotografies de vistes exteriors més tard destinades a il·lustrar els olis definitius, al llarg dels més de cent anys que ens en separen hi ha hagut alguns interrogants que encara no tenen resposta, com les localitzacions precises o per què esbossos preliminars, provinents de col·leccions avui escampades arreu del món (St. Petersburg, Nova York, París...), divergeixen en els títols (bassa o molí?, Tortosa o Horta?); fins i tot pot semblar desconcertant que en una aquarel·la prèvia, clarament extreta d’una fotografia del mateix artista d’un racó d’Horta de St. Joan, hi emergeixi, on mai no n’hi ha hagut cap, una palmera de les existents a Tortosa... i és que, al capdavall, són qüestions insubstancials per a molts artistes, més tendents a potenciar la imaginació i la creativitat que no pas sotmesos a l’estricta realitat; sobretot Picasso, que només va posar títol al Guernica.
 

La fotografia de la bassa i la placa de vidre són al Museu Picasso de Paris; l'oli, al MoMa de Nova York; la imatge de l'actual Pl. de Catalunya, és del juliol de 2024. 

 

La mateixa Gertrude Stein va animar el periodista Elliot Paul, nord-americà com ella i coeditor de la revista parisenca Transition, a fer fotografies dels quadres de Picasso i de les imatges des d’Horta anys abans, cosa que Elliot Paul va fer gairebé dues dècades més tard, en el número de febrer de 1928 d’aquesta publicació.

 

Número de 11 de Transition, de febrer de 1928, en què apareixen les fotografies suggerides per Geretrude Stein

La relació entre Gertrude Stein i Picasso va anar més enllà de l’amistat; entre ells va haver-hi una admiració mútua, que en el cas de Picasso és pictòrica, perceptible en el fascinant retrat que va fer de Gertrude Stein el 1905; i en ella, literària, no sols en textos com els ja referits, sinó també en el retrat de l’artista del seu insòlit poema “If I told him: a completed portrait of Picasso”, escrit el 1923 i publicat a Vanity Fair l'abril de 1924.

 

Veu original de Gertrude Stein recitant el seu retrat de Picasso, 1923