EL MILLOR REGAL EN L’ÚLTIM ANIVERSARI DE FIODOR MIKHÀILOVITX DOSTOIEVSKI

de novembre 07, 2021

La Madonna Sixtina en l'actualitat, agost de 2021
 
F. M. Dostoievski, a més de publicar algunes crítiques artístiques en revistes russes, també va incloure ressenyes d’obres d’art concretes en les seves novel·les, com la que va fer del Crist mort, de Hans Holbein el Jove, conservat al Museu d’Art de Basilea, en el capítol VI de la 3a part de L’idiota, que l’autor situa en una paret de la casa de Rogogin; l’escriptor en fa una descripció que ens transmet la inquietud i l’angoixa del protagonista, el príncep Mixkin.

Disposició del Crist mort de Hans Holbein el Jove en una sala del Museu Augustinergasse, de Basilea, abans de 1907, i en l'actual Museu d'Art, agost de 2021



Fragment de L'idiota d'un fascicle d'El Missatger rus, 1862, i traducció catalana de Josep M. Güell, 1982

De fet, F. M. Dostoievski tenia dues grans passions, la literatura i l’art, malgrat que, en certes circumstàncies, l’una s’anteposava a l’altra. Segons explica el seu biògraf oficial, Nikolai N. Strakhov, en la seva primera estada a Florència, entre el 3 i el 12 d’agost de 1862, llegia delerosament Els miserables de Victor Hugo, en aquell moment novetat en els aparadors de les llibreries; N. N. Strakhov va aconseguir portar-lo als Uffizi, però ni l’arquitectura ni les pinacoteques florentines van apartar-lo de la lectura; Dostoievski s'hi avorria i no trigà a anar-se'n sense ni tan sols haver vist la Venus de Médici, que anys més tard sí que contemplaria amb la seva muller Anna.

Coberta, contracoberta i portada del manuscrit del primer volum de Els miserables, de Victor Hugo, 1862 

Els anys que va viure a Europa amb la seva segona esposa, Anna Grigorievna, en gran part es van nodrir amb nombroses visites artístiques, especialment a Dresden, on, a mitjan 1867, s’acostaven diàriament a la Galeria de pintures dels mestres antics (Gemäldegalerie Alte Meister); Dostoievski hi dedicava moltes hores a admirar les seves obres preferides, especialment La Madonna Sixtina de Rafael d’Urbino. 

Records d'A. G. Dostoievski de maig de 1867. Gemäldegalerie Alte Meister, xilografia a partir de dibuix de G. Theuerkauf, 1867

Val a dir que la predilecció per aquesta obra no és exclusiva de Dostoievski, ja que a mitjan segle XIX era una pintura de culte per a molts autors russos, Lev Tolstoi entre ells, gairebé tant com La Monna Lisa en el segle XX.

Lev Tolstoi al seu estudi, avui Museu, a Iàsnia Polaina, cap a 1890. La foto de dalt és de Karl Bulla, 1908

La Sixtina va ser l’obra més apreciada per F. M. Dostoievski al llarg de tota la seva vida; va tenir-ne diverses reproduccions, en gran part conservades al Museu Literari de Moscou, però Dostoievski somiava tenir una bona còpia de l'obra, perquè cap no el satisfeia.

La comtessa Sofia Andréievna Bachmeteva, vídua d’Alexei Tolstoi, amiga de Dostoievski i sabedora de la fascinació que l’escriptor sentia per La Madonna Sixtina, va encarregar a la Galeria de Dresden una bona reproducció de l’obra. Un parell de mesos abans de l’aniversari de F. M. Dostoievski va arribar la còpia, que Anna G. va fer emmarcar; el dia abans del seu cinquanta-novè aniversari el regal ja era llest.

L'11 de novembre de 1880 (30 d’octubre del calendari julià) Dostoievski prenia te al menjador quan portaren el quadre; Anna el va fer penjar d’amagat a l’estudi de l’escriptor; quan Dostoievski el va veure, es va emocionar immensament i va córrer a agrair el regal a la comtessa.

La visió de La Madonna, el va acompanyar fins al final dels seus dies; al cap d’un parell mesos, el 9 de febrer de 1881 (28 de gener del calendari julià), finalment saldats els deutes que l’acompanyaren tota la vida, F. M. Dostoievski va morir en el divan del seu estudi, situat justament sota la reproducció de l’obra de Rafael d’Urbino.

Fotografia de l'estudi de F.M. Dostoievski, per Vladimir Taube, St. Petersburg c. 1881, i sala de la Casa-Museu en l'actualitat

Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra





You Might Also Like

2 comentaris