La darrera ocupació remunerada de Friedrich Hölderlin (FH) va ser a Bordeus com a preceptor dels sis fills del comerciant de vins, propietari del Château de Fontgravey i cònsol hamburguès Daniel Christoph Meyer (1751-1818). Com en altres feines anteriors, FH va abandonar-la aviat; només s’hi va estar tres mesos i va retornar a Alemanya, suposadament a peu. Aquest breu segment de temps, poc documentat, marca una frontera entre el seny i la rauxa i ha donat peu a algunes llegendes, sobretot centrades en els detalls del retorn: una afirma que se’l va veure parlant amb les estàtues dels jardins de Luxemburg, a París; una altra, que va patir un assalt mentre viatjava; una tercera, que va tenir una insolació durant el trajecte i encara n’hi ha una que suggereix que va ser tocat pel llamp de Zeus. El que sí coneixem és que, a París, va visitar el Musée des antiques, antecedent de l’actual Louvre.
Resseguint la seva correspondència, sabem per una carta a la seva mare que el matí del 28 de gener de 1802 FH arribà a Bordeus i que a mitjan abril encara hi era, però el 10 de maig, “dia vint del mes de Floreal”, va obtenir el passaport per tornar a Alemanya. El 7 de juny ja era a Estrasburg i a Stuttgart, a finals d’aquell mes. Stefan Zweig, en la biografia del poeta, descriu l'arribada així:
“Només sabem que un dia entrà a casa de Matthisson, a Stuttgart, «pàl·lid com un cadàver, molt prim, amb un aspecte salvatge, una cabellera i una barba llargues i esbullades i vestit com un captaire», i com que Matthisson va fer tímidament un pas enrere davant d'aquella visió, una veu apagada va murmurar el seu nom: «Hölderlin».” (“Sturz ins Unendliche” (“Caiguda en l’infinit”). Der Kampf mit dem Dämon, 1925. Seite 98)
FH va visitar alguns amics a Stuttgart i Frankfurt, des d’on va enviar una maleta a la seva mare, que, com veurem tot seguit, serà molt important. En una carta del 30 de juny, el contingut de la qual Hölderlin va conèixer a començaments de juliol, el seu amic Isaak von Sinclair l’informa en aquests termes de la mort de Susette Gontard (1769-1802), la seva estimada i musa poètica “Diotima”:
“El 22 d'aquest mes va morir G[ontard], del xarampió, en el desè dia de la malaltia.”
FH havia estat tutor dels fills de Suzette a Frankfurt. Tots dos es van enamorar. En ser descoberts pel marit, Hölderlin va haver de deixar la feina; això no obstant, es van seguir escrivint i veient fins al 1800.
La mare de FH va rebre la maleta del seu fill, de qui no en sabia res des del mes d’abril. Va obrir-la i va trobar-hi, amb sorpresa, un feix de cartes de Susette; les va llegir i es va escandalitzar. En arribar FH, anímicament desfet, va ser rebut per la mare amb retrets per aquella relació, ignorant que Suzette era morta de feia poc. Hölderlin va embogir i d'aleshores ençà no va tornar a ser el que havia estat i la relació amb la mare es va trencar definitivament. Fou ingressat en un psiquiàtric a Tübingen, d’on va sortir molt empitjorat al cap de dos anys per anar a viure a casa de l’ebenista Ernst Friedrich Zimmer (1772-1838), en la qual restaria pràcticament confinat durant 36 anys i on va seguir escrivint breus cartes sense datar i alguns poemes signats pel seu alter ego "Scardanelli", amb dates impossibles... El 1836 E. F. Zimmer va confessar a l'escriptor i crític literari Gustav Künhe que la causa de tot no va ser "la dama de Frankfurt", sinó la seva dèria de saber.
Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra
Adreça del cònsul D. C. Meyer, conservada al Württembergische Landesbibliothek.
