Seguidors

Pages

  • Inici
  • Qui som
  • Lloc web
  • HOMMAGE À TROIS 2021
  • Contacte
Facebook Instagram Pinterest YouTube

EL BLOG DE LA DUANA

    • Hommage à trois 2020 - catàleg



    Enguany fa cent anys del naixement de Patricia Highsmith (PH), motiu pel qual la rememorem des d’AIDA. Hi ha aspectes de la seva biografia tèrbols, fins i tot tenebrosos, que també afecten informacions suplementàries, igualment valuoses, com els esdeveniments a l’entorn del seu naixement o la casa natal, que han deixat un rastre molt feble, com si algú n’hagués esborrat les pistes, i que són molt laborioses de regirar des de Barcelona.

     

    Després de diversos intents infructuosos, vam optar per contactar amb algú que coneix el lloc on va néixer PH i n’estem complaguts, perquè vam trobat el millor investigador: Arthur Gerard, d’Iowa! Qui millor per esbrinar-ho que el que va resoldre el cas dels assassinats d’Estranys en un tren? Hi tenim força afinitats, atès que, com nosaltres, des que es va jubilar beneeix molts dels encàrrecs que li ofereixen, tal vegada perquè podrien ser l’últim, però aquest especialment se l’ha pres més seriosament; d’antuvi ja ens va dir que no fallaria... No ha passat ni una setmana i tot és resolt!

     

    Arthur Gerard ens ha enviat força arxius per preparar una videotrucada; en connectar, fa una estesa amb el mètode que el caracteritza: “Gerard aixecà la mirada dels seus papers, ja allisats-. La següent pregunta és: quina prova tinc? Vet-la aquí. És suficient.- Indicà amb un gest els papers, imbricats i estesos en una fila llarga, com si fossin naips en un joc de solitari.- Llegeix de més avall a més amunt”. (Estranys en un tren. Cap. 43)

     

    Respecte als pares biològics, en la seva partida de naixement es confirma que ja viuen en llocs diferents. PH va néixer en la pensió dels avis materns, una casa de fusta en el 603 de West Daggett Avenue. La casa va ser construïda el 1910 després del llastimós incendi de la Texas and Pacific Railroad Reservation el 3 d’abril de 1909, imitant la mansió del besavi d’Alabama. Fins aleshores, els Coats (també anomenats Coates) havien viscut en el 523 del mateix carrer.

     

    PH va néixer una setmana abans de formalitzar-se el divorci dels seus pares, que havien decidit separar-se cinc mesos abans del seu naixement. El pare, Jay Bernard Plangman, era dibuixant publicitari; la mare, Mary Coats Plangman, dissenyadora de moda.

     

    En la pensió de l’àvia, Willie Mai Coats, la mare de PH va conèixer Stanley Highsmith, també dibuixant publicitari; s’hi van casar l’any 1924... i el 1927, Patricia va adoptar el seu cognom. PH mai no va negar que detestava el padrastre i odiava la mare.

     

    La pensió i casa natal de PH ja no existeix. Avui és el pàrquing de la fàbrica de botes Justin, remarca Gerard, i afegeix que Dan Walton Coates, nét nebot de PH, deia que tots els membres de la família encara duien aquestes botes elaborades en la fàbrica que veien des de la pensió, fet que recull Joan Schenkar en la biografia de l’escriptora. Aquesta informació ens fa pensar en com és d’important el calçat que porten els personatges de les seves novel·les:

     

    “Guy mirà les sabates d’Owen, grans, desgastades, de color castany, esteses flàccidament sobre la catifa, els dits inclinats els uns envers els altres, ja que els peus descansaven sobre els talons. Tot d’una, l’estupidesa flàccida, desvergonyia, sòlida dels sabatots semblava l’essència de tota l’estupidesa humana.” (cap. 47)

     

    Malgrat que va ser molt punyent en algunes anàlisis, ja sabem que PH la va vessar en més d’una ocasió, com en encunyar el terme “semicaust” per referir-se a l’holocaust o subratllar com eren de feliços els més de cent esclaus que treballaven per al seu besavi a Alabama, referit més amunt... potser per això són tan pocs els homenatges que se li tributen aquest 2021.

     

    Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra

     

    Certificat estàndard de naixement de Fort Worth, Tx, Tarrance County, de 26 de gener de 1921

    Plànol de butxaca de Fort Worth, publicat per C. H. Rodgers l'any 1919, poc abans del naixement de Patricia Highsmith.

     


    Detall del plànol de butxaca de Fort Worth, publicat per C. H. Rodgers l'any 1919, poc abans del naixement de Patricia Highsmith, amb el punt, en verd, on era la seva casa-pensió natal: 603 W. Daggett Avenue.

    La nena Patricia Highsmith, Patsy, asseguda a l'entrada de casa (finals de la dècada de 1920). Fotografies del Swiss Literary Archives (SLA): Patricia Highsmith Papers.

     

    Plànol de la pensió de Willie Mae, on va néixer Patricia Highsmith, dibuixat per Dan Oscar Coates a principis dels anys setanta. (Extret del llibre de Joan Schenkar. Patricia Highsmith. El talento de Miss Highsmith. p. 669)


     
    Notícia del gran incendi de South Side el 3 d'abril de 1909 provocat per dos nois que experimentaven amb cigarretes i llumins a prop de la intersecció dels carrers St. Louis i Peter Smith. Primer es va incendiar un graner proper i tot seguit, el foc va saltar ràpidament a un altre edifici i una altre. (The Fort Worth record and register, Sunday, April 4, 1909)
     
     
     
    Registre del segon matrimoni de la mare de Patricia Highsmith. 
     


    La fàbrica de botes Justin de davant de la pensió, tal com la veia Patricia Highsmith de petita.

     


    Aparcament de la fàbrica de botes Justin, a Fort Worth, en l'actualitat, on havia estat la casa-pensió natal de Patricia Highsmith.
     

    Continue Reading
     

    El cercle d’escriptors integrat pels germans Brontë: Charlotte, Branwell, Emily i Anne, que vivien isolats a la rectoria de Haworth, a banda de dedicar-se a la literatura, estudiaven idiomes, feien herbaris botànics, observaven i identificaven els ocells i, especialment, s’interessaven per la música.

     

    Moltes vetllades, les passaven a l’entorn de l’econòmic piano de gabinet vertical familiar, que tant tocava Branwell com Emily o Anne, acompanyats amb la flauta pel mateix Branwell o la veu d’Anne. Es conserven còpies de les partitures i adaptacions de les peces que interpretaven, però volem destacar particularment les de Rossini.

     

    Una de les nits més plaents que van viure les germanes Charlotte i Anne va ser la del dissabte 8 de juliol de 1848, a Londres, quan l’editor George Smith les va portar amb el seu carruatge a l’òpera, on es representava Il Barbiere di Siviglia, de Rossini.

     

    “Per a Anne, el millor encara havia de venir. El galant George Smith havia preparat un regal molt especial per a les famoses escriptores [Charlotte i Anne Brontë], encara que desconegudes, que no podia haver estat més adequat per a Anne. Les havia convidades a acompanyar-lo, juntament amb el senyor William, a la seva Llotja de la Royal Italian Opera, Covent Garden... a veure Il Barbiere di Siviglia, de Rossini.” (Nick Holland. In search of Anne Brontë, 2016. (Trad. JLY / AIDA)

     

    Va ser una sorpresa en tots els sentits, elles no havien portat la roba adequada per anar a l’òpera i Charlotte, a causa de les emocions de tot el dia, tenia una migranya atroç, però van acceptar la invitació sense dubtar-hi.

    Charlotte descriu a la seva amiga Mary Taylor l’arribada al teatre de l'òpera en aquests termes:

     

    “Les dames i els cavallers elegants ens miraven mentre esperàvem que obrissin la porta de la llotja amb lleu i digna altivesa, força justificada per les circumstàncies. Tot i això, jo encara em sentia joiosament emocionada, malgrat el mal de cap, el mareig i la sensació de ridícul; vaig comprovar que Anne estava tranquil·la i afable com sempre. Hi representaven El barber de Sevilla, de Rossini, molt brillant, encara que suposo que hi ha coses que m'haurien agradat més. Van arribar a casa tocada la una. La nit anterior no ens havíem ficat al llit; portàvem vint-i-quatre hores d'emoció constant; ja pots imaginar-te com estàvem d’esgotades. L'endemà, diumenge, el senyor Williams va venir d’hora per acompanyar-nos a l’església; i a la tarda, el senyor Smith i la seva mare van passar a recollir-nos en un carruatge i ens van portar a sopar a casa seva. (Elisabeth Gaskell. The life of Charlotte Brontë, 1857. Trad. JLY / AIDA).

     

    Hem volgut evocar aquella nit amb els petits impresos que en donen testimoni, com un programa de mà semblant, els anuncis i les crítiques de l’espectacle a The Musical World i els retrats i les caricatures dels intèrprets principals, els més destacats del moment, que van poder veure en escena Charlotte i Anne Brontë: la soprano Fanny Persiani i el baríton Antonio Tamburini.

     

    Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra

     

     

     

    Imatges de la soprano i el baríton obtingudes de Gallica.

     

    Programa de El barber de Sevilla de 1843

     

    Publicitat de la representació de El barber de Sevilla del 24 de juny de 1848

    Caricatura de la soprano Fanny Persiani (1840-50), obtinguda de Gallica.

    Caricatura del baríton Antonio Tamburini en el paper de Fígaro (Journal pour rire, 28-10-1854)

    Crònica del 15 de juliol de 1848 de El barber de Sevilla que van veure les germanes Brontë.

    George Murray Smith, editor de Charlotte Brontë
     

    Crítica del 8 d'abril de 1848 de  El barber de Sevilla, que les germanes Brontë veurien a finals de juny d'aquell mateix any.
     
     
     

    Continue Reading
    Assoc. Internacional Duana de les Arts

    Hommage à trois 2020

    • PREMIS
    • EPHEMERA
    • CATÀLEG

    Posts recents

    Arxiu del blog de la Duana

    • de febrer 2021 (1)
    • de gener 2021 (1)

    Posts populars

    • UNA NIT A L'ÒPERA DE LES GERMANES BRONTË
    • EL MISTERI DE LA CASA DESAPAREGUDA DE PATRICIA HIGHSMITH

    Socis / AIDA / Members

    FEU-VOS-EN SOCI
    BECOME A MEMBERSHIP
    HÁGASE SOCI0

    El més popular

    • UNA NIT A L'ÒPERA DE LES GERMANES BRONTË
    • EL MISTERI DE LA CASA DESAPAREGUDA DE PATRICIA HIGHSMITH
    facebook Twitter instagram pinterest bloglovin google plus tumblr

    Created with by BeautyTemplates | Distributed By Gooyaabi Templates

    Back to top