Joan-Lluís de Yebra 

Cartell atribuït a Martí Bas i adaptació del DKU. Al centre, emblema de les Brigades Internacionals de la guerra civil espanyola 

 

A finals de la tardor de 1934, quan Tove Ditlevsen (TD) era a punt de fer 17 anys, la família es va traslladar del carrer Hedebygade al de Westend, també en el barri de Vesterbro, a Copenhagen. Tove contribuïa en el lloguer amb part del sou d’una empresa de material mèdic al carrer de Valdemarsgade, on treballava com a mossa de magatzem; escrivia poemes; dormia en una divan incòmode a la sala d’estar; sortia cada vespre a ballar als salons dels restaurants Lodberg, Olympia o Heidelberg, a Axeltorv, al centre de la ciutat, i mig festejava amb un company de feina, Erling Jensen, amb qui els dissabtes anava al cinema. Erling Jensen és l’Oskar del llibre El carrer de la infantesa (Barndommens gade, 1943) i el protagonista del conte La felicitat perversa (Den onde lykke, 1963), però amb el nom de Kurt.

 

Imatges interiors dels locals de ball Lodberg i Heidelberg a Axeltorv, Copenhaguen    

 

El 29 de març de 1940 Tove es casà amb l’influent periodista i editor Viggo F. Møller, trenta anys més gran que ella. Viuen dos anys plegats, però en recordar aquella època, escriu:

 

“Penso que no he estat mai enamorada, excepte durant un breu moment fa dos anys, en el trajecte de l’Olympia a casa amb en Kurt, que l’endemà se n’anava a Espanya a participar a la guerra civil. Potser és mort, a hores d’ara, o potser va tornar a casa i ha trobat una altra noia. Potser no feia cap falta que em casés amb en Viggo F. per obrir-me pas a la vida” (“Dependència” (Gift, 1971), dins Trilogia de Copenhagen. Trad. Maria Rosich Andreu. Cap. 1, p. 199)

 

El Kurt que TD menciona en aquest paràgraf, l’esmenta en més de tres ocasions en els capítols centrals de Joventut (Ungdom, 1967) des que ens el fa conèixer en el capítol 11:

 

“Un vespre, un noi seriós i ben plantat s'inclina davant meu. Va mal vestit i mentre ballem em diu que l'endemà se'n va a Espanya per participar a la guerra civil. Prem la galta contra la meva mentre ballem, i encara que pica una mica, m'agrada notar-ne el tacte. M'inclino una mica més cap a ell i l'escalfor de la seva mà m'arriba fins a la pell de l'esquena. Els genolls em fan figa i sento una cosa que no m'ha fet sentir mai el tacte de ningú. Ell potser nota el mateix, perquè no em treu la mà de la cintura mentre espera que la música torni a començar. Es diu Kurt i pregunta si em pot acompanyar a casa.” (“Joventut” (Ungdom, 1967) dins Trilogia de Copenhagen. Trad. Maria Rosich Andreu. Cap. 11, p. 138)

 

Porter del restaurant Olympia (© kbhbilleder) i, a la dreta, interior del local  

 

Més de la meitat dels brigadistes danesos acostumaven a ser joves amb recursos modestos, que vivien en entorns familiars amb molts fills, en habitatges pobres i afectats per l’atur, per això molts d’aquesta voluntaris, que havien estat sota la protecció laboral, van tenir una participació política activa dins del moviment obrer. L’atur, doncs, era un incentiu per allistar-se com a voluntaris en la guerra espanyola; una decisió que no era gens dramàtica, ja que suposava una oportunitat de reaccionar contra les estretors que, com la família de TD, havien hagut d’afrontar fins aleshores.

 

TD remarca que el noi és xofer, però viu de la beneficència, perquè fa tres anys que és a l’atur. Són al restaurant Olympia. Ballen fins a les deu del vespre:

 

“A les deu en Kurt m'acompanya a casa. La lluna brilla i em sento una mica commoguda. Camino pel carrer amb un home que aviat patirà una mort heroica. Als meus ulls, això el fa diferent de tots els altres. Té els ulls de color blau fosc i en forma d'ametlla, els cabells negres i els llavis vermells com els nens petits. A l'entrada de casa m'agafa el cap i em fa un petó molt tendre.” (Íbid.)

 

La mare reclama la Tove i la parella se separa; a més, “en Kurt ha d'anar a Trommesalen, perquè a mitjanit hi reparteixen pa d'una casa de sandvitxos, però t'has de posar a la cua un parell d'hores abans. El segueixo amb la mirada mentre s'allunya pel carrer pràcticament buit. No porta abric i s'ha ficat les mans a les butxaques de l'americana. Aviat morirà i no el tornaré a veure mai més.” (Íbid.)

 

Malgrat que els records de TD es remunten a trenta anys enrere, en aquest capítol rememora que el poema Al meu fill mort no l’hauria escrit si no l’hagués conegut, a pesar que no conté cap referència directa a ell; i més endavant confessa que l’experiència amb en Kurt se la vol guardar per a ella sola i que esdeveniments posteriors no van arribar “[...] ni a la sola de la sabata de la meva breu coneixença amb en Kurt i el que hauria pogut sortir-ne” (Op. cit. Cap. 13, p. 149)

En el relat de TD hi ha indicis que perfilen un Kurt real: en sabem el nom, però no el cognom; que era xofer a l’atur; que s’havia afiliat com a combatent brigadista; que l’endemà, sense concretar el mes ni l’any, se n’anava a lluitar a la guerra espanyola; que va partir des de Westend 32, on vivia TD, en direcció a Trommesalen a fer cua per un sandvitx, però no en precisa el local concret; etc.

La datació i la localització són els detalls més assequibles, a pesar de com TD obre l’explicació en aquest capítol:

“Ha passat l’estiu i ha arribat la tardor [...]. Ara vivim al Westend 32, baixos. [...] Estic a punt de fer disset anys i guanyo seixanta corones al mes.” (Op. cit. Cap. 11, p. 136-137)

 

TD ens situa, doncs, entre l’octubre i mitjan desembre, però no pot ser de 1934, quan Tove va fer 17 anys, sinó de 1936 o 1937, coincidint amb la marxa del mig miler de brigadistes danesos cap a la guerra civil espanyola. Com també és gairebé segur que ja vivien a Westend 32, a pesar que segons el cens de 1930 la família Ditlevsen encara vivia a Hedebygade 30A.

 

Full del cens de Hedebygade 30A de novembre de 1930

També és equívoc que el repartiment de sandvitxos gratuïts fos en el carreró de Trommesalen, al mateix barri de Vesterbro. Està acreditat que Holger Heimann, propietari d'una botiga de sandvitxos força més enllà, a Nyhavn 42, en el barri d’Indre By, oferia àpats i algunes cigarretes a la gent que ho necessitava. Anys més tard, el 1944, Holger Heimann va ser arrestat per la Gestapo.

 

El trajecte que van seguir tots els brigadistes danesos tenia com a primera etapa París, a on inicialment s’havien desplaçat per mar des d’Esbjerg a ports belgues o francesos o amb tren, a través d’Alemanya. De París, anaven amb el tren 77 fins a Perpinyà i d’aquí, a Figueres; a Barcelona també hi arribaven amb tren. Alguns havien fet el recorregut per mar, des de Marsella.

 

Dels aproximadament 450 danesos voluntaris que es van afiliar a les brigades internacionals, en va morir uns 130, el 30%. El SIBRINT (Sistema d'Informació Digital sobre les Brigades Internacionals) referencia quatre brigadistes danesos amb el nom “Kurt”, un dels quals hauria de ser, en fi, l’amor platònic de TD.

 

Localitzacions relacionades amb el relat de TD i Kurt 

Dels quatre, un és germano-danès, Kurt Becher, membre del Partit Comunista Alemany (KPD); va néixer a Hamburg el 15 d’agost de 1917, però també és consignat com a danès. Va arribar a Espanya l’octubre de 1937 i va morir el setembre de 1938, a la batalla de l’Ebre. El seu germà Hans també va morir-hi. Tots dos són registrats com a alemanys en el document Voluntaris i voluntàries antifeixistes - Missing antifascist volunteers.

 

El segon Kurt també queda descartat, perquè en la fitxa personal consta un cognom anòmal o mal transcrit, “Ovitich”, i no aporta més informació que la procedència, “danès”, i l’activitat durant el conflicte: “combatent”

 

Kurt Edvard Julius Ørsted és el tercer brigadista que podria estar relacionat amb el personatge recordat per TD. Va néixer a Copenhaguen dos anys abans que l’escriptora, el 17 de desembre de 1915; en el cens de 1925 residia a Vigerslev Allé 103, Valby, un barri veí de Vesterbro més allunyat del centre de la ciutat. Es va enrolar al 2n Batalló de la XI Brigada Internacional. El 1938 va ser ferit i ingressat a l’Hospital Jan Amos Komensky (l’hospital txec) de Benicàssim amb el nom breu “Kurt Ørsted”.

 

Just acabada la II Guerra Mundial es va casar per primera vegada. Va morir el 20 de novembre de 1989 a Tune, Roskilde, al sud-oest de la capital danesa.

 

L’últim possible personatge relacionat amb el Kurt descrit per TD és Mogens Kurt Sørensen, nascut a Copenhagen un mes abans que l’escriptora, el 5 de novembre de 1917. El 1937 estava hostatjat a Prinsessegade 34, a Christiania. El desembre d’aquell any es va dirigir cap a Espanya i es va allistar a la XI Brigada Internacional, 2n Batalló Hans Beimler.

 

La unitat Hans Beimler va ser una de les primeres a travessar el riu Ebre per atacar les posicions franquistes durant la nit del 24 al 25 d'agost de 1938, però fou dissolta l'octubre, després de la retirada de les Brigades Internacionals del Front d'Aragó; va ser aleshores quan Kurt Sørensen fou capturat i traslladat al camp de concentració de San Pedro de Cardeña.

 

El 12 d’octubre de 1938, des de París, el brigadista nord-americà Carl Geiser va escriure una carta al diari Arbejderbladet, del Danmarks Kommunistiske Parti (DKP), demanant ajuda per a un grup de nou empresonats danesos al camp de San Pedro de Cardeña, que inventariava al final del text, entre els quals esmentava Kurt Sørensen:

 

“Dear comrades, I am one of the 14 American volunteers who was exchanged for four Italian officers on 8 October. I was a prisoner in San Pedro de Cardeña concentration camp in the province of Burgos. The exchange list contains the names of the Danes who are incarcerated in the camp. I managed to escape the country. Concerning the Danes, they are all still in Franco’s prison. They are in great need of tobacco and clothing. It is terribly cold in the camp. Five to ten dollars would be a tremendous help. You can send the money by registered post to “Campo de Concentracio San Pedro de Cardenas, Burgos, Espagne”.

 

El DKP va informar immediatament el ministeri d’afers exteriors danès i mig any després, entre el 26 i el 30 d'abril de 1939, es va procedir a l’alliberament dels presos; van ser transferits amb autobús a St. Sebastià i al cap de dos dies a Irun. Els combatents van ser lliurats a la Creu Roja en el pont fronterer.

 

Un cop a Dinamarca, Kurt Sørensen torna a la seva feina com a fogoner, però va morir poc més d’un any després, el vespre del 19 de març de 1940, al Mar del Nord, davant de la costa d’Escòcia, en l'enfonsament del mercant danès S/S Minsk, on treballava com a fogoner; sembla que torpedinat pels nazis. Hi van morir onze dels vint tripulants. Deu dies després, Tove i Viggo F. Møller es casaven a Copenhaguen.

 

No era xofer, com cap dels altres tres “Kurt” esmentats, però l’edat, el lloc on vivia o la data en què va marxar cap a Espanya fan més versemblant que aquest sigui el Kurt tan recordat per Tove Ditlevsen. 

Vista del carrer Westend des de Vesterbrogade. Al fons, en el n. 32, Tove i Kurt es van besar. (Fotos d'AIDA, 2025)