L’altre actor, el jove Michel Baron, va ser al seu costat en aquells moments. El primer biògraf de Molière, Jean-Léonor Le Gallois de Grimarest, que per cert no conegué directament el dramaturg, va descriure aquelles hores tal com li havia relatat personalment Michel Baron:

 

“En acabar l'obra, Molière va agafar la bata i entrà al camerí de Baron; li va demanar què deien de la seva obra. El senyor Baron li respongué que les seves obres sempre tenien un gran èxit quan es veien de prop i que, com més es representaven, més les apreciaven; però, va afegir, em sembla que us trobeu pitjor que abans de la representació. És cert, Molière li va respondre: "Tinc un fred que m'està matant". Baron, després d’agafar-li les mans, les va trobar gelades; les hi va posar en el seu maniguet per escalfar-les; va fer cridar els seus portadors per dur-lo de seguida a casa seva i no deixà la cadira, per por que no li passés cap accident des del Palais Royal fins a la rue de Richelieu, on s'allotjava. Quan era a la seva cambra, Baron va voler que prengués una mica de brou [...] Ei! no, va dir, els brous de la meva dona són una aigua massa forta per a mi, ja saps tots els ingredients que hi posa: dóna'm un trosset de formatge parmesà.” (Trad. JLY / AIDA)