DOSTOIEVSKI I LA TRANSMUTACIÓ DE LES ESPÈCIES

15:20


Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra

 

El debat a l’entorn de l’evolucionisme germina a mitjan segle XVIII, quan el botànic suec Carl von Linné va descriure l’home com qualsevol animal o vegetal i el va enquadrar entre els primats amb el terme inèdit “homo sapiens” (1758). La seva aportació ultrapassà el terreny científic i influí en autors com Jean-Jacques Rousseau i Johann Wolfgang von Goethe.

 

Poques dècades més tard, també contribuïen a la polèmica la teoria evolucionista de Jean-Baptiste Lamarck, formulada a començaments del s. XIX, el qual desenvolupava la tesi de la transformació de les espècies per adaptació al mitjà; la seva obra Filosofía zoológica va veure la llum el 1809, justament l’any de naixement de Charles Darwin. A cinquanta anys, el 1859, doncs, Charles Darwin va publicar el seu estudi Origen de les espècies, traduït gairebé d’immediat a l’alemany (1860) i tot seguit al francès (1862) i al rus, en dues versions publicades el 1864, l’una a St. Petersburg i l’altra a Moscou.

 

La consciència popular dels vincles ancestrals entre simis i humans és anterior, però, al text de Charles Darwin, especialment gràcies a publicacions més o menys especulatives com els Vestiges of the natural history of creation (1844), de Robert Chambers; això explica per què comencen a aparèixer acudits sobre el tema en revistes humorístiques com la britànica Punch.


Una bona part de la crítica literària especialitzada en l’obra de Dostoievski coincidexen a veure en Els germans Karamazov, especialment en el conte “El gran inquisidor” del capítol 5è, una clara referència al pensament darwinista, argumentant que es tracta d’un estudi de la naturalesa humana, on les facultats superiors de l’homo sapiens, segons F.M. Dostoievski, són fruit de la religió, en el sentit llatí de la paraula “relligar”, perquè els humans són animals mitòfils. El fet és que Els germans Karamazov va ser redactat i publicat entre els anys 1879 i 1880, malgrat que quinze anys abans, el 1864, coincidint amb l’edició de les esmentades dues primeres traduccions russes de l’Origen de les espècies, va veure la llum el llibret Memòries del subsòl, en el capítol III del qual podem llegir:

 

“Quan et demostren, per exemple, que descendeixes del mico, no cal pas que arrufis el nas, i més val que ho acceptis” (Traducció de Raquel Ribó, 2004).

Val a dir que a Catalunya, com arreu del món, també van arribar i es van divulgar aquests preceptes científics, fins a tal punt que esdevingueren no només motiu d’humor i burla, sinó també de reclam comercial; un exemple que encara perviu és el licor “Anís del Mono” (1868), destil·lat a la casa Bosch de Badalona, en l’etiqueta del qual apareix un simi amb el rostre de Charles Darwin i una ampolla de l‘aiguardent anisat.

Fàbrica d'"Anís del mono", a Badalona.

Portada de la desena edició, reformada, de l'obra Systema naturae (1758), de Carl von Linné, en què l'autor introdueix el concepte d'"homo sapiens ferus".

Portada de la primera edició de l'obra de Jean-Baptiste Lamarck Philosophie zoologique (1809)

 Acudit a la revista humorística britànica Punch (1849, n. 39)


Portada de la primera edició de l'obra de Charles Darwin The origin of species (1859)

Il·lustracions d'André Gill de 1878 a La petite lune (16 de juny) i La lune rousse (18 d'agost).

Números 519, 919 i 969 de la revista satírica catalana La Esquella de la Torratxa (finals s. XIX)

 
Fragment d'Apunts del subsòl, publicat en els primers números de 1864 d'Època. Revista literària i política, en què Dostoievski es posiciona a favor de la teoria darwiniana.

Segon accèssit, primer accèssit i primer premi del concurs de cartells "Anís del mono" de 1898 atorgats a Ramon Casas.

You Might Also Like

7 comments

  1. Benvolguts Roser i Joan-Lluís,

    Admiro molt Linné per la seva obra ingent de clasificació de les plantes; resulta impressionant comprovar com una munió de plantes porten una “L." afegida al seu nom científic ja que va ser ell que les va identificar per primera vegada (Anacampis pyramidalis L.; exemple d’orquídia que vaig veure dissabte passat a Cabrera!). També sabia que era un profe entusiasta i gran comunicador i que les seves sortides botàniques -memorables totes- a Uppsala acabaven davant de casa seva amb els estudiants aplaudint-lo! Ai las, però no sabia que va ser Linné que va fer servir “homo sapiens” per primera vegada (My ignorance knows no bounds! diuen nord enllà). Cada dia un nou aprenentatge!

    He passat diverses vegades per davant de l’antiga fàbrica Anís del Mono (Badalona) amb la bici, vora mar. Mai, però, no m’havia fixat que el mico porta la cara d’en Darwin!

    M’ha encantat llegir sobre la influència darwiniana en Dostoievski et al.
    Sou uns cracs.
    Enhorabona,

    Julià

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcirs, Julià! Com que t’agrada Linné, segurament ja saps que podem prendre el pols al temps amb el rellotge floral que ell va inventar, observant quan s’obren i es tanquen les flors.

      Elimina
    2. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. Certament, julià, von Linné va ser un botànic extraordinari i amb una gran capacitat per “batejar” plantes i “homos”; el passat mes d’abril, al jardí botànic de Barcelona, vaig veure un èquium (echium candicans) que con Linné va anomenar així perquè li havia recordat una escurçó blanquinós…

      Elimina
  2. https://borgeano.wordpress.com/tag/reloj/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Roser. Ja ho deia jo que la meva ignorància no coneix fronteres!😅 Faré una nota als meus col·legues "molt botànics" de l'ADENC (Associació per a la Defensa i Estudi de la Natura) i -qui ho sap- potser els sorprendré! A partir d'ara intentaré descobrir rellotges florals allà on vagi (he vist que a Ginebra n'hi ha un de ben boniquet que marca inclús els minuts!). Salut i natura

      Elimina
    2. Sí, Michael Jackson també tenia un rellotge floral el seu “ranxo” :-D

      Elimina

Assoc. Internacional Duana de les Arts