Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra
Vet aquí un recorregut pels indrets de les dues ciutats on va viure Federico García Lorca (FGL); no ens referirem als llocs que va conèixer ocasionalment, com Cadaqués, Barcelona, Nova York, Cuba o Buenos Aires, on només va ser-hi de passada; esmentarem específicament els llocs en què realment va residir: Granada i Madrid.
El 5 de juny de 1898, ara fa 125 anys, que FGL va néixer a Fuente Vaqueros (Vega de Granada); s’hi va passar els primers anys. La casa, actualment Museo Casa Natal Federico García Lorca, va ser restaurada i es va obrir al públic el 1986, gràcies als esforços de l’escriptor i periodista de Loja “Juan de Loxa”, pseudònim de Juan García Pérez; les golfes han estat habilitades com a sala d’exposicions i les antigues escoles del poble acullen el Centro de Estudios Lorquianos, que compta amb arxiu, biblioteca i sala d’exposicions.
Casa Natal de Federico García Lorca (Fuente Vaqueros), novembre 2022
A Valderrubio, que en temps de FGL es deia Asquerosa (Aqua rosae), s’hi va traslladar la família; allí va passar la infantesa i posteriorment, quan ja vivien a Granada, llargues temporades estivals; hi tenien un gran “cortijo” (casa de camp) i podien gaudir de l’entorn del riu Cubillas i els frescos boscs de pollancres. Avui també ha estat convertida en museu: la Casa-museo Federico García Lorca Valderrubio; s’hi pot visitar la casa dels masovers i algunes dependències reconvertides en espais públics, com el teatre o la sala d’exposicions.
Pollancreda de la Vega i casa de FGL a Valderrubio, novembre 2022
Al mateix poble hi ha la casa on vivia la família que va inspirar l’obra de teatre La casa de Bernarda Alba: Casa Museo Bernarda Alba. El nom real de la propietària era Frasquita Alba; el pati encara conserva el pou mitger que compartien les Alba amb la tia de FGL, Matilde, des d’on el poeta sentia les converses que li van servir d’inspiració. Actualment la quadra i les golfes de la casa també estan dedicades a sales d’exposicions.
Casa de Bernarda Alba, novembre 2022
De la seva casa de Granada, no en queda rastre, ni tan sols una placa; la ciutat, però, acull el Centro Federico García Lorca, regentat per la seva neboda Laura García Lorca, que compta amb una gran sala d’exposicions i una sala d’actes on es realitzen congressos i conferències.
A uns deu minuts del centre de Granada, on vivia la família, els García Lorca tenien la casa d’estiueig a Las Huertas, finca anomenada La Huerta de San Vicente, en honor a la seva mare Vicenta, que el seu pare havia adquirit el 1925. Las Huertas, avui, són el Parc Federico García Lorca, on es troba una altra casa-museu amb el seu nom i sala d’exposicions.
Marta Badia, Laura García Lorca i Roser Pintó, al Centro FGL i La Huerta de San Vicente novembre 2022
El 1914 FGL es va matricular a la Universitat de Granada, on estudiava Filosofia i Lletres i Dret; freqüentava la tertúlia "El Rinconcillo" del cafè Alameda, a la Pl. del Campillo 9; actualment és el restaurant Chikito, en un racó del qual hi ha una taula amb una escultura en honor seu a mida natural.
Racó de l'antic cafè Alameda, a la tertúlia del qual hi havia assistit FGL, Falla, Zuloaga, etc. (novembre 2022)
El 1919 es va traslladar a Madrid, va viure a la Residencia de Estudiantes fins al 1926; hi va conèixer Salvador Dalí, Luis Buñuel, Rafael Alberti, etc. i va compondre els seus primers poemes. FGL es va relacionar amb els homes i les dones de la Generació del 27, “Las Sinsombrero”, concretament amb Maruja Mallo, Margarita Manso i Dalí van fer una performance, que dona nom al grup, a la Puerta del Sol, on es van treure els barrets que els oprimien; segons Maruja Mallo, els passejants van reaccionar apedregant-los i fins i tot els insultaven al crit de “maricones”, a la qual cosa Dalí va respondre que sí, que eren “maricones a mucha honra”.
Una ruta lorquiana per Madrid
Els anys 1929 i 1930 va viatjar a Nova York i a l’Havana; en instaurar-se la 2a República el 1931 va fundar La Barraca amb un grup de teatre universitari i va viatjar per diversos pobles d’Espanya, on representaven teatre del Segle d’Or espanyol. Va tornar a anar a Amèrica, concretament a Buenos Aires, però la seva residència estable era a Madrid, concretament al carrer d’Alcalà 96, on va acabar de redactar La Casa de Bernarda Alba i d’on va sortir el matí del 14 de juliol de 1936 cap a l’estació d’Atocha per retornar a Granada. FGL freqüentava tertúlies com la del Cafè Lion, a Alcalà 54, des de fa gairebé vint anys amb el nom d’un l’escriptor irlandès: James Joyce Irish Pub Madrid, i la del Cafè Gijón, a Recoletos 21. Anava al teatre i estrenava les seves pròpies obres; la primera va ser El maleficio de la mariposa, que no va tenir cap èxit, al Teatro Eslava, al carrer Arenal 11, avui Joy Eslava. El 1934 amb un èxit esclatant, va representar Yerma, al Teatro Español, a la Plaça Santa Ana, on des de 1986 hi ha una escultura de Julio López Hernández que ens el recorda. A la ciutat també assistia al Ateneo de Madrid, Prado 21, al costat de les Corts, on el grup de La Barraca va fer la seva darrera representació el 1936. La seva darrera fotografia també va ser a Madrid, concretament al Cafè Chiqui-Kutz, a Recoletos 29, actual Cafè Espejo.
Carrer d'Alcalà 96, última residència de FGL a Madrid (maig 2023)
Una brevíssima ruta lorquiana per la ciutat de Granada
Casa de Luis Rosales, actual Hotel Reina Cristina (Granada, novembre 2022) i escultura de FGL a la Pl. Santa Ana (Madrid, maig 2023)
En els preludis de la Guerra Civil, preveient el que podia passar, diverses ambaixades li van oferir asil, però ell va decidir tornar a Granada amb la seva família, a La Huerta de San Vicente; va arribar-hi el mateix 14 de juliol de 1936; veient que la situació era perillosa, es va refugiar a casa del poeta Luis Rosales al carrer Tablas 4, a l’actual Hotel Reina Cristina, on el 16 d’agost el va detenir la Guardia Civil, acusant-lo de ser espia dels russos, col·laborador del govern de la República i homosexual. Se’l van endur al Barranco de Víznar –camí entre Víznar i Alfacar– on va ser assassinat i on oficialment és enterrat amb milers de republicans, en una fossa comuna, encara ara sense identificar.