Fa gairebé set anys que vam visitar el cementiri del Père-Lachaise a París, on vam veure, entre d’altres, la tomba de Jean de La Fontaine, veïna a la de Molière. Enguany, que se celebra el quart centenari del seu naixement, hi volíem tornar... la pandèmia ens ho ha impedit.
Hem revisitat el monument funerari virtualment confrontant imatges actuals i gravats antics; sorprenentment ens adonem que en les fotografies i els gravats més antics, hi havia una guineu al capdamunt de la tomba, com si vigilés el repòs de Jean de La Fontaine. Doncs bé, actualment no hi és.
El 13 d’abril de 1695 va morir La Fontaine. Fou enterrat al cementiri dels Innocents, que depèn de la parròquia de St. Eustaqui, tot i que havia expressat que volia ser enterrat al costat del seu amic Molière, el qual havia mort feia vint-i-dos anys i també era enterrat a la mateixa parròquia, però en un cementiri més petit: el de St. Josep. Cal recordar que en aquell moment els artistes no s’inhumaven en terra santa, sinó que restaven en foses comunes fora dels cementiris; excepcionalment, però, a petició de diversos personatges i el mateix rei Sol, Molière va ser enterrat en aquest cementiri, sense cerimònia religiosa, cinc dies després de morir.
Durant la Revolució Francesa la figura de Molière va ser rehabilitada. El 6 de juliol de 1792 van exhumar un cos de la fosa comuna, que van “adjudicar” a Molière, i un altre que van “atribuir” a Jean de La Fontaine (el qual, com hem vist, era enterrat al cementiri dels Innocents, no al de St. Josep). Tots dos cossos van romandre alguns anys en la cripta de l’església i divuit anys més a l’Escola de Belles Arts, sota el mandat del conservador del Museu dels monuments francesos, el ciutadà Alexandre Lenoir.
Finalment, en tancar-se el museu el 1816, tots dos sepulcres van ser novament traslladats, ara al cementiri del Père-Lachaise, el de La Fontaine amb el número 369 i el de Molière amb el 370 (plànol de 1852). Podríem dir, per tant, que és molt discutible que realment continguin llurs restes... Mes el que ens interessa no és això, sinó la guineu que coronava el sarcòfag de Jean de La Fontaine, com testimonien imatges –olis, gravats i fotografies– dels monuments funeraris des de c. 1806, fins i tot en l’actual ubicació; la qüestió, però, és que la guineu desapareix en les fotografies posteriors a la Segona Guerra Mundial.
Hem cercat respostes en les hemeroteques, els inventaris museístics, fons fotogràfics, etc. i res... fins que vam contactar amb l’actual conservador del cementiri del Père-Lachaise, Benoît Gallot, que ens va facilitar aquesta preciosa informació que tot seguit traduïm de l'anglès:
“A l’inventari de les escultures del Père-Lachaise, publicat per Henry Jouin el 1897 (H. Jouin, «La sculpture dans les cimetières de Paris», Nouvelles archives de l'Art français, 1897, p. 97-348), la guineu que coronava el sarcòfag de la tomba de La Fontaine es descriu com de bronze (H. 0,25 m), com els baixos relleus de les cares laterals de la mateixa tomba.
“Al meu entendre –diu Benoît Gallot–, no s’ha identificat l’autor d’aquestes escultures.
“Segons les mencions concordants del fitxer de concessió i dels arxius de l'Oficina de Concessió, la guineu va desaparèixer l'octubre de 1942, una desaparició que va ser comunicada a la comissaria. També és possible que aquesta estatueta fos retirada com a part de l'operació de recuperació de metalls no ferrosos, que els alemanys van exigir a les autoritats franceses de l'època, operació que va provocar la destrucció de la majoria de les estàtues de bronze de París.
“En qualsevol cas, aquesta obra fa temps que ha desaparegut. No la conservem nosaltres ni cap institució pública francesa.”
Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra
Ferdinando Quaglia. Le Père Lachaise, ou Recouil de dessins au traits et dans leurs justes proportions, des principaux monumens de ce cimetière. [Paris]: Chez l'auteur, 1832, planxa IV.
Quadern de viatge a Normandia (2014)
Sarcòfag de Jean de Lafontaine al Jardin Elysée (actual Trocadero), ideat per Alexander Lenoir i gravat per Laurent Guyot (1806). Musée des monumens français ou Description historique et chronologique des statues en marbre et en bronze, bas-reliefs et tombeaux des hommes et des femmes célèbres... Tome V. Paris: D'Hacquart, 1806. p. 198-201.
Henry Jouin. La sculpture dans les cimetières de Paris. Paris: Macon, 1898, p. 156. (Es pot consultar a Gallica)
Auguste-Victor Deroy (c- 1860)
Sepulcre de La Fontaine en l'actualitat