Roser Pintó i Joan-Lluís de Yebra
La darrera ocupació remunerada de Friedrich Hölderlin (FH) va ser a Bordeus com a preceptor dels sis fills del comerciant de vins, propietari del Château de Fontgravey i cònsol hamburguès Daniel Christoph Meyer (1751-1818). Com en altres feines anteriors, FH va abandonar-la aviat; només s’hi va estar tres mesos i va retornar a Alemanya, suposadament a peu. Aquest breu segment de temps, poc documentat, marca una frontera entre el seny i la rauxa i ha donat peu a algunes llegendes, sobretot centrades en els detalls del retorn: una afirma que se’l va veure parlant amb les estàtues dels jardins de Luxemburg, a París; una altra, que va patir un assalt mentre viatjava; una tercera, que va tenir una insolació durant el trajecte i encara n’hi ha una que suggereix que va ser tocat pel llamp de Zeus. El que sí coneixem és que, a París, va visitar el Musée des antiques, antecedent de l’actual Louvre.
Resseguint la seva correspondència, sabem per una carta a la seva mare que el matí del 28 de gener de 1802 FH arribà a Bordeus i que a mitjan abril encara hi era, però el 10 de maig, “dia vint del mes de Floreal”, va obtenir el passaport per tornar a Alemanya. El 7 de juny ja era a Estrasburg i a Stuttgart, a finals d’aquell mes. Stefan Zweig, en la biografia del poeta, descriu l'arribada així:
“Només sabem que un dia entrà a casa de Matthisson, a Stuttgart, «pàl·lid com un cadàver, molt prim, amb un aspecte salvatge, una cabellera i una barba llargues i esbullades i vestit com un captaire», i com que Matthisson va fer tímidament un pas enrere davant d'aquella visió, una veu apagada va murmurar el seu nom: «Hölderlin».” (“Sturz ins Unendliche” (“Caiguda en l’infinit”). Der Kampf mit dem Dämon, 1925. Seite 98)
FH va visitar alguns amics a Stuttgart i Frankfurt, des d’on va enviar una maleta a la seva mare, que, com veurem tot seguit, serà molt important. En una carta del 30 de juny, el contingut de la qual Hölderlin va conèixer a començaments de juliol, el seu amic Isaak von Sinclair l’informa en aquests termes de la mort de Susette Gontard (1769-1802), la seva estimada i musa poètica “Diotima”:
“El 22 d'aquest mes va morir G[ontard], del xarampió, en el desè dia de la malaltia.”
FH havia estat tutor dels fills de Suzette a Frankfurt. Tots dos es van enamorar. En ser descoberts pel marit, Hölderlin va haver de deixar la feina; això no obstant, es van seguir escrivint i veient fins al 1800.
La mare de FH va rebre la maleta del seu fill, de qui no en sabia res des del mes d’abril. Va obrir-la i va trobar-hi, amb sorpresa, un feix de cartes de Susette; les va llegir i es va escandalitzar. En arribar FH, anímicament desfet, va ser rebut per la mare amb retrets per aquella relació, ignorant que Suzette era morta de feia poc. Hölderlin va embogir i d'aleshores ençà no va tornar a ser el que havia estat i la relació amb la mare es va trencar definitivament. Fou ingressat en un psiquiàtric a Tübingen, d’on va sortir molt empitjorat al cap de dos anys per anar a viure a casa de l’ebenista Ernst Friedrich Zimmer (1772-1838), en la qual restaria pràcticament confinat durant 36 anys i on va seguir escrivint breus cartes sense datar i alguns poemes signats pel seu alter ego "Scardanelli", amb dates impossibles... El 1836 E. F. Zimmer va confessar a l'escriptor i crític literari Gustav Künhe que la causa de tot no va ser "la dama de Frankfurt", sinó la seva dèria de saber.
Adreça del cònsul D. C. Meyer, conservada al Württembergische Landesbibliothek.
